El terme del municipi de Teulada abraça una extensió de 32’24 quilòmetres quadrats. Situat al sud-est de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià, el territori està environat pels termes de Benissa, Gata, Dénia, Xàbia i el Poble Nou de Benitatxell; al sud, la Mediterrània li imprimeix el caràcter mil·lenari d’aquest mar de fenicis, grecs i romans.
Al nord les muntanyes de les Cel·letes, el Tossal Gros, la Solana de Canor i l’Abiar configuren un escenari que s’endevina feréstec quan ens acostem per les entrepenyes de la Garganta: espais que es mantenien immaculats fins fa uns anys, quan començaren a desfigurar-los unes horribles pedreres, amb les seues mossegades destructores.
Altres zones muntanyenques les trobem al sud-est, amb la de la Viuda, el cap d’Or i la Penya de l’Àguila, també afectades per aquest verí destructor.
La resta del territori ocupa tres gran espais, un correspon a la part central del territori, entre les muntanyes del nord i la línia imaginària que segueix d’est a oest el barranc de la Borda, conformat per tossals, depressions, abancalaments, petites planes, comes, costeres, fondalades... tot un conjunt d’espais d’orografia variada, on es poden contemplar encara els terrenys on es practicava la que era la principal activitat i la font de vida del municipi i dels seus habitants fins els anys 60, l’agricultura; una segona part, des d’aquesta línia imaginària fins al límit de la costa, amb la mar per horitzó, amb una morfologia del terreny molt semblant a l’anterior, més abundant de petits boscos de pins, i convertida des de fa més de tres dècades en llocs d’habitatge per a molts residents, procedents d’arreu del món, que han fet d’aquest espai quasi un continuum habitat d’oest a est del terme. La quarta part és la frontera marina, un espai obert al blau mediterrani, amb roquissars altius i impressionants al cap d’Or i voltants, continuats cap al sud per una costa que va baixant, alternant platges i bancs rocallosos, fins a arribar al Cap Blanc, de nou en zona escarpada en altura, però d’un material margós i de color clar, germà menor en qualitat de rocam del Cap d’Or.
Sols uns pocs barrancs travessen el terme: el del Pas, que arreplega les aigües o s’ajunta amb els de les Comes, la Font Santa, l’Almatar o l’Alcassar, format el barranc de les Sorts o de la Rambla; el de la Borda, que des de la partida de Benimeit, va a parar al de del Pas; i el de la Font de l’Horta, que des de Benimarco, s’enfila cap a la Garganta per a perdre’s, engolit, en el riu Gorgos, ja en terme de Dénia. Altres barrancons apareixen aquí i allà del terme per a deixar escapar les aigües de les intenses pluges estacionals.
A més de al carretera general 332, abans camí reial, una extensa xarxa de camins, molts d’ells antics, recorren tot l’espai del territori i comuniquen els dos nuclis, Teulada i Moraira, amb la resta de zones habitades i terres del terme. Actualment en les urbanitzacions es disposa una espessa xarxa de carrers que hi facilita l’accés (J.I.C.).