PATRIMONI
HISTÒRIC
EL CASC
URBÀ
Teulada
està emplaçada sobre la vessant sud-oest d’un tossal, el
vèrtex geodèsic del qual està 185 m.s.n.m. La vila
intra-murs té la disposició urbana típica del gòtic
català de conquesta, està estructurada pels carrers de Dalt,
del Mig i d’Avall. Compta amb cases de notable interés arquitectònic
amb portalades bastides amb carreus de pedra de tosca i façanes
ornamentades amb
. 
reixes
i balcons de ferro forjat. Cases mediterrànies que consten de planta
baixa, amb arc carpanell a la primera navada, pis principal i cambra on
emmagatzemar productes agrícoles. Al s. XVII Teulada comença
a créixer fora del recinte emmurallat a la zona del Raval i Ravalet.
Del s. XIX és el carrer Nou i al s. XX s’hi consolida l’actual trama
urbana. Dins l’antiga Vila trobareu:
L’ESGLÉSIA
DE STA. CATERINA
Porta Nova i Campanar
Edifici
gòtico-renaixentista que originàriament tingué una
doble funcionalitat, la religiosa i la defensiva. S’inicià la seua
construcció a finals del segle XVI, sota la direcció de Joan
Interior 
.
Cambra. És de nau única, amb altars entre contraforts i volta
de mig punt a base d’arcs tercelets i absis poligonal de cinc costats amb
volta estelada.
Escut de la volta
Ampliada
al s. XVIII se li canvià l’orientació i allí on estava
l’altar s’obrirà la Porta Nova. Al s. XIX se li afegeix la capella
de la combregació, la sagristia i l’actual torre hexagonal del campanar,
tota ella aixecada amb carreus de pedra viva. L’església va estar
repristinada el 1979.
LA SALA
DELS JURATS I DEL JUSTÍCIA
S’emprengué
el seu bastiment en una època d’expansió urbana durant la
segona dècada del s. XVII, per a finalitzar inicialment l’obra el
1620. Es tracta d’un edifici de planta rectangular i una sola crugia, que
al primer pis té el saló que constituïa l’espai físic
de reunió dels Jurats de la Vila, i a la qual s’accedia per una
escaleta oberta al carrer de la Sala. A la planta baixa té una llotja
porticada oberta a tres costats que dóna nom a la plaça del
Porxe. A la façana principal, que està orientada cap al Sud,
hi ha un rellotge de sol cisellat el 1639. Si bé la part noble de
l’edifici ha estat sempre dedicada a la funció de Sala, la planta
baixa ha tingut diverses funcions al llarg del temps: pescateria, acadèmia
musical, dependències municipals diverses, jutjat i de bell nou,
des de 1996, llotja oberta.
L'ERMITA
DE LA DIVINA PASTORA
Emplaçada
al costat mateix de l’església tenia una funció eminentment
lligada al ritual funerari. Té planta rectangular i va estar edificada
en dos trams. Allò més interessant és la seua façana,
on destaca la portalada que per les característiques arquitectòniques
podem datar al segle XVII.
L’ERMITA
DE SANT VICENT FERRER
Ubicada
fora de l’antic recinte emmurallat, va estar construïda al s. XVIII
sobre una ermita gòtica anterior. Edifici de planta rectangular,
que al seu interior està dividit en tres naus i quatre trams separats
per pilars i pilastres. Està coberta amb voltes i a l’espai del
creuer hi ha una cúpula que s’eleva sobre un anell. És d’estil
barroc. El 29 de març de 1796 fou benedida en finalitzar les obres
de reconstrucció.
Ha
conservat un interessant patrimoni iconogràfic del primitiu santuari,
la principal mostra és l'àtic de l'Adoració dels
Reis, que formava part del "Retaule de les Ànimes", desaparegut
en l'última guerra civil. Vora l’ermita hi ha un casilici amb un
plafó ceràmic que representa l’acomiadament de fra Vicent
Ferrer del poble de Teulada. Els
voltants de l’ermita es reordenen i ajardinen el 1973.
EL TERME
MUNICIPAL
EL SANTUARI
DE LA FONT SANTA DE ST. VICENT
Es troba a
mig camí entre Teulada i la mar. Es tracta d’una petita
edificació construïda al s. XIX, que conté la casa de
l’ermità, l’ermita i la font que dóna sentit a aquest espai
sagrat, en que segons la tradició popular fra Vicent Ferrer, el
1410, va fer brollar aigua d’una pedra a requeriment de la seua germana
Constança que era casada amb el notari de Teulada on vivia. Va estar
restaurada el 1975.
LA TORRE
DE GUAITA DEL CAP D’OR
Instal·lada
al capdamunt del Cap d’Or o d’Almoraira, al Sud del terme municipal de
Teulada. Es tracta d’una construcció troco-cònica bastida
amb pedra carejada i travada amb morter de calç i després
enlluïda. Té planta circular i està més de mitja
massissa. Construïda al segle XVI, amb anterioritat a l’informe de
J.B. Antonelli (1563). L’any 1667 va defensar el vaixell Sant Josep i Santa
Clara, que procedent del regne de Nàpols hi fou atacat per unes
naus barbaresques tot naufragant. Tenia per funció el servei de
guaita i defensa de la costa, per a la qual cosa comptava presumiblement
amb dos canons. Va estar restaurada el 1991.
EL CASTELL
DE MORAIRA
Baluard
defensiu situat al Sud del terme municipal de Teulada, sobre una duna fòssil
que s’emmarca entre el barranc de les Sorts i la platja de l’Ampolla, just
al costat de ponent del nucli urbà de Moraira. Es tracta d’una construcció
amb planta de petja de bou bastida a l’exterior amb carreus de pedra sedimentària
que envolten un mur de paredat comú. La porta d’accés la
té situada a la façana nord. Per a entrar s’ha de passar
per unes tenalles de protecció (avui solament testimonial) i per
un pont llevadís sobre un petit fossat. Fortificació construïda
a la primera meitat del segle XVIII (1742). L’any 1746 l’arquebisbe Mayoral
(de nefast record per les seues accions contra la nostra llengua) li va
fer donació d’un calze i d’una imatge de la Mare de Déu dels
Desemparats a fi de celebrar-hi missa. Restaurat entre 1981 i 1985.
Inici