CRÒNICA VIATGERA DE TEULADA (País Valencià) A TEULADA (Sardenya) i VICEVERSA, 1983 - 1996

 

ELS ANTECEDENTS

Des de fa molts anys és coneguda per algunes persones l’existència, a l’illa de Sardenya, d’una vila amb el nom de Teulada, així com allí coneixien, també algunes persones, l’existència d’una homònima al País Valencià. Però sense haver-hi una relació formal entre ambdues, mes que algun contacte fortuït o accidental que finalment, fa uns anys, es convertí en compromís de germania. A més d’aquestes dues Teulada, existeixen, a l’antic territori de la corona Catalano-Aragonesa, altres poblacions amb el nom de Teulada que caldria convidar a formar part d’aquest compromís d’agermanament.

 Un d’aquells contactes fortuïts, no podem dir que fóra el primer, va estar protagonitzat per l’insigne Doctor Moll (1873-1936), quan va naufragar el vaixell amb què viatjava amb destí a Roma al pas per la zona de “Capo Teulada”. El aleshores nàufrag va romandre en aquella vila de Teulada (Sardenya) entre la vida i la mort durant unes setmanes, per a posteriorment continuar viatge en millorar el seu estat de salut.

 Més modernament (finals de la dècada dels seixanta), algunes persones d’ambdues viles van començar a relacionar-se via ràdio i per correu. El primer que contactà per ràdio amb un radioafeccionat de Teulada de Sardenya va estar el mestre destinat a la nostra localitat D. Manuel Ferrandis Escudero (EA5AKR), tot fructificant d’eixes llargues relacions una bona amistat entre els radioafeccionats, que continuaria posteriorment (a finals de la dècada dels setanta) Pedro García Llobell, la qual donaria origen, en iniciar-se els anys vuitanta i ser aquesta persona alcalde, a l’actual agermanament entre les dues Teulada.

L’AGERMANAMENT

Transcorria el mes d’abril de 1983, quan ja s’havien produït innombrables contactes telefònics i ja estava tot preparat per a unir de bell nou, desprès de molts segles, dues poblacions que en els bons temps de la corona catalana havien estat part d’un mateix estat. Els preparatius estaven fets i el viatge i els viatgers preparats. Corria el dia vint-i-u d’abril de 1983 quan de bon matí va partir des de la Teulada valenciana una comissió de deu persones que protagonitzarien un esdeveniment singular: la signatura d’un compromís de germania entre dues poblacions.

 Després d’un llarg viatge iniciat a l’aeroport de l’Altet (Elx) i de moltes hores d’espera als aeroports de Barcelona i Roma, la “comissió dels deu” arribà a l’aeroport de Càller (Cagliari): El Mas, a les sis i mitja del vespre aproximadament. Entre burocràcia, presentacions i salutacions de rigor s’eixí camí de Càller on, acompanyats per un comité de benvinguda, es visitaria la part històrica de la capital, el Castel·lo i el Palau de la Mancomunitat d’Ajuntaments de la província, sempre sota la puntual informació de n’Eduard Blasco, lector de català a la Universitat de Càller, i que faria d'intèrpret al llarg del nostre estatge.

 L’agermanament de les dues Teulada, unides, com ja hem dit abans, antigament sota la mateixa Corona, es va signar el divendres vint-i-dos d’abril de 1983 al municipi sard de Teulada. Eren signataris de l’acord, per part del Comune di Teulada, el seu Síndaco: Beniamino Camba, i per part de l’Ajuntament de Teulada, el seu Alcalde-President: Pedro García Llobell; qui unirien en un protocol les dues viles mediterrànies, agrícoles, turístiques i marineres. Foren testimonis de l’esdeveniment, per tal que no quedara aquell bon propòsit en paper mullat, els representants polítics i de l’autoritat, del món de la cultura, de l’ensenyament i de l’esport d'aquella Teulada i el seu país. Per part de la Teulada valenciana estaven els aleshores regidors de la comissió de cultura Juan Torres Dolader, José L. Navalmoral del Olmo i Juan Llobell Reduan, el Jutge de Pau, Juan Bertomeu Puig, els presidents de la Coral Teuladina, Agrupació Musical Cultural i Club de Futbol, respectivament, Gaspar Vallés Rosselló, Salvador Oliver Mengual i Juan Fco. Vallés Picó. També foren testimonis Pablo Katzgrau, en representació del sector turístic, així com promotor de les costes de Teulada a Heiligkreuzsteinach i de l’agermanament amb aquell municipi germànic, i Jaume Buigues i Vila, historiador i assessor cultural, per estudiar els possibles contactes d’unió entre les dues viles, tant a nivell documental i històric com a nivell etnogràfic, folklòric, etc.

 Durant l´estada a Teulada es van desenvolupar diferents actes i activitats en l’honor dels valencians, que van des de l’anunci de la seua arribada al matinal “L’Unione Sarda” el mateix dia d’aplegar, fins a la degustació d’innombrables i gustosíssims menjars típics d’aquelles terres que mereixen tot un capítol per a ells sols, passant per una manifestació dels balls, música, folklor i artesania, junt amb les begudes i dolços típics de les seues festes; retre un homenatge als caiguts per la pau tot fent entrega d’una corona de llorer (al qual assistí la R.A.I.); una visita pels carrers, edificis notables i racons on quasi detingut en el temps encara es manté l’art de teixir i filar. El segon dia vam recórrer la zona costera del municipi que compren trenta-cinc quilòmetres, en el transcurs de la qual visitàrem un laboratori-piscifactoria per a la reproducció i comercialització de peix de la mar. Es va fer una recepció als diferents centres escolars on xiquets i educadors havien preparat: un herbari amb tot tipus de plantes pròpies de Teulada i de la zona sud de l’illa, amb la classificació i característiques curatives de cadascuna d’elles; uns murals amb la història de Teulada dibuixada en episodis pels xiquets; un recital de música sarda oferit per la “Coral Infantil de l’Escola Elemental”; i una mostra de gimnàstica rítmico-artística a la “Societat Esportiva Turris” de Teulada.

 Tot va concloure amb una reunió-encontre entre la representació, incompleta per una banda, i massa amplia per l'altra, de la nostra Teulada, i els representants culturals, econòmics i esportius de la nostra homònima, prenent-se el mutu acord de la interrelació de les dues viles i les visites intercanviades, que no es van fer de pregar ni d’esperar.

 
ELS VIATGES D’INTERCANVI

EL “GRUPPO FOLK SANT’ISIDORO”

Després de la signatura del protocol d’agermanament a Sardenya era de rigorosa obligació que la corporació municipal i les institucions tornaren la visita feta per els teuladins valencians. Aleshores el grup de promoció turística Pro-Loco de Teulada va viatjar per primera vegada a la seua homònima Teulada valenciana el 14 de juliol del mateix any 1983. A algun dels seus components tant els va agradar la visita que la repetirien altres dues vegades, com és el cas de l’acordionista del grup, Mariano Serra, o incentivarien les seues amistats a realitzar el viatge a la seua homònima, i així va ocórrer amb tres mestres d’aquella localitat que complimenten la visita del Pro-Loco el mes següent i de dues famílies l’estiu següent.

 Durant l’estatge del “Gruppo Folk Sant’Isidoro” entre nosaltres van participar en la festa marinera que els veïns de Moraira dediquen a la Mare de Déu dels Desemparats i del Carme,  tot assistint a les processors i actuant a la  visitar la nostra comarca de la Marina Alta, tot actuant a Ondara; la veïna Marina Baixa, essent rebuts per l’alcalde d’Altea en visitar aquella vila marinera i turística i, com no, Teulada i el seu terme, amb una visita a la zona escolar i esportiva de la població; al casc antic, a la fàbrica gòtico-renaixentista de l’església de santa Caterina, a l’Ajuntament, aleshores ubicat a la Sala de Jurats i Justícia, etc.

L’acte de cloenda de la visita del Gruppo Folk Sant’Isidoro va consistir en un festival a la “Piscina Municipal”, en què es van ballar danses típiques de Sardenya i la Coral Teuladina i l’Agrupació Musical de Teulada deleitaren l’audiència amb les millors peces del seu repertori. Va tancar la nit el joc multicolor dels focs d’artifici del pirotècnic teuladí Miquel Ivars, el darrer coeter de la Marina.
 
 
 
 
 

EL PRO-LOCO

 El grup teuladí sard PRO-LOCO (que vol dir per la localitat), es va constituir el 1968, i el seu objectiu és el procurar pel redreçament cultural, artístic, històric, turístic i econòmic de Teulada (Sa), d’aquesta societat ens va visitar el Gruppo Folk Sant’Isidoro amb els seus balls i música, que els ha donar a conèixer per tota Sardenya, l’estat italià, el País Valencià, l’Argentina etc. Són mereixedors de destacar molts aspectes del ric folklore sard, però entre ells, la seua indumentària d’exorbitant riquesa barroca decorada amb metalls preciosos.
 

CONTINUEN ELS INTERCANVIS: LA VISITA DE L’AGRUPACIÓ MUSICAL

Després d’aquestes dues primeres visites se n’han produït altres, de què tot seguit us farem menció i breu relació tot indicant els seus protagonistes:

 L’agost de 1984 els membres de l’Agrupació Musical de Teulada (País Valencià), acompanyats del regidor José Ortolá, en representació de l’Ajuntament, visitaren durant la setmana de les seues festes l’homònima Teulada (Sardenya) tot participant en actes d’arrelada tradició com la processó-romeria que li fan els nostres agermanats al seu patró Sant Isidre o Isidoro (com ells l’anomenen) des de l’església de la població a l’ermita dedicada al sant fora de la població. I en altres organitzats per a distracció i esplai de tots com un partit de futbol celebrat entre els músics i els components de l’equip local de futbol. Es realitzaren visites culturals per la zona sud de l’illa visitant jaciments arqueològics, àrees urbanes pròximes i la ciutat de Càller.

 Els músics teuladins havien eixit de casa camí de Barcelona, on agafarien l’avió rumb a Càller tot fent una escala a Roma, una matinada del mes d’agost plena de problemes amb la llum que no parava d’anar-se´n i tornar, tots carregats d’equipatge i instrumental, i amb el cor atapeït de tots eixos mites i literatura que porten aquells que viatgen a les illes, i més a una illa com Sardenya, de la qual anaven a ser hostes durant deu dies.

 D’aquell estatge mereix de destacar-se l’aprovació per part de tots els consellers del Comune di Teulada, a proposta de l’Associació Turística Pro-Loco, de la construcció d’una plaça-jardí que portaria per nom el de la nostra Teulada. Després d’açò es procedí a la col·locació de la primera pedra per part del representat de la Teulada valenciana i del Sindaco de la nostra homònima, mentre l’Agrupació Musical Cultural interpretava l’himne de la Societat Recreativa Cultural que aleshores feia les funcions d’himne oficial de Teulada.

 Quan encara no havia finalitzat l’estatge de la banda de música atracà al port de Teulada un vaixell d’esplai que procedia del port de Moraira, i un grup de xiques (Francesca Alegre, Vicenta Bertomeu ...) de la nostra localitat hi arribà a estar-se durant uns dies i visitar Teulada i l’illa de Sardenya
.
 L’agost de l’any 1989 una representació de la corporació de la Teulada valenciana visita el municipi sard.

 L’any següent visitaren la Teulada valenciana els representants de la corporació municipal de Teulada (Sa.) tot coincidint amb les festes de Santa Caterina, i participant en els actes civils i religiosos de la mateixa.

 L’estiu de 1994 va tornar a visitar Sardenya l’Agrupació Musical Cultural de la Teulada valenciana, tot convidant al “Gruppo Folk Sant’Isidoro” i al Pro-Loco a visitar les terres valencianes el setembre de 1996.

 Fins ací arriba esta crònica, lleugerament destrellatada i amb moltes llacunes que caldrà completar, de les relacions d’agermanament entre les dues Teulada, la de Sardenya i la del País Valencià, que, amb la unió viatgera de les gents d'allí i d'ací, ha fructificat en una veritable germania que esperem siga duradora al llarg del temps

 
NOTES HISTÒRIQUES SOBRE TEULADA DE SARDENYA.

 Les terres de Càller, de Teulada i de tota la Sardenya van passar a la Corona d'Aragó l'any 1324, no estant aleshores Teulada al lloc que ocupa actualment, sinó a la zona anomenada Sant'Isidoro, que apareix documentada en temps de Pere el Cerimoniós com a TEULAT. Del segle XV sabem ben poc, però al començament de XVI sabem que passa en feu el baró Franceshino Rosso (any 1513), per a tornar a la Corona al morir sense descendència. Al voltant de 1580, tota la regió es troba despoblada i abandonada pels freqüents atacs del corsaris barbarescs. Després d'un llarg període en aquesta situació, el baró Pere Portas i la seua muller Beatriu Pintor adquireixen  terres de Teulada el vuit de març de 1603 per 3.000 lires sardes, manant construir les torres de defensa (a l'estil de la del Cap de Moraira), a aquelles costes (Torre Piscinni, Budello i Portu Scudu); també va ser l'introductor de la pesca del coral, però amb tot i amb això, les incursions continuen i la pirateria força la transpolació de Teulada al lloc que ocupa actualment en la data aproximada de 1635-39, comptant la nova Teulada l’any 1654 amb 15 famílies, uns setanta habitants. El 1679, quan Teulada comptava amb un total de 40 famílies (uns 170 habitants). comença a funcionar l'arxiu-registre parroquial de l'església de la Mare de Déu del Carme, els documents d’aquesta època es troben escrits en espanyol.

 El 17 de juliol de 1688 adquireix el feu de Teulada, per 26.000 lires callereses, Antoni Catalán, i al cap del temps, per disposicions testamentàries, passa a En Joan Baptista Sanjust, noble de família originària de Catalunya, la qual regentarà aquelles terres fins l'abolició del règim feudal l'any 1836, quan es constituí el Consell Comunal de Teulada, però els Sanjust i, sobretot el darrer d’ells, Carlo Sanjust, construirà el nou cementiri, el pont que unirà les dues marges del torrent que separen la població, instituirà la primera escola elemental, habilitarà l'església parroquial, etc.
 
                                                                                                                                                                                                                                                             Inici